SEGON PARTIT

UAB 7 - UPF 6

Versió Oficial

Segon partit oficial del Campionat Universitari Femení de Futbol Sala Grup B. Ens enfrontàvem a la Selecció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Partit on ens enfrontàvem a un equip experimentat i difícil. Vam començar el partit despistades per la pista i el joc rival. Fruït d'aquest desconcert inicial vam arribar a un 0 a 3. Ens vam treure les pors del cos i vam començar a fer el nostre joc i les oportunitats van arribar. Continuàvem treballant fortes en defensa i amb un gran portera com la Maria, i així va arribar el nostre primer gol en un ràpid contraatac. A partir d'aquí vam afiançar-nos a la pista. L'acumulació de les faltes va provocar un doblepenal esplèndidament aturat per Marina Batalla. I just quan finalitzava la primera part en un desajust defensiu la UAB deixava el marcador en el 4 a 1.

Totes cap al vestidor. Tocava aclarir conceptes i mentalitzar-nos. Fent el nostre joc i treballant amb confiança podríem remontar el partit i canviar el seu signe. Vam començar la segona part amb l'actitud adequada: conscients de que havíem de donar la nostra cara al partit i demostrar que realitzant el joc tal i com el treballem podíem plantar cara a la poderosa UAB. I així va ser en una frenètica segona part on vam tenir mil i una oportunitats, vam treballar com un equip dins i fóra de la pista. Els gols arribaven i les aturades de la Tina i el treball sacrificat en defensa evitaven la seva efectivitat. La segona part va acabar amb un resultat parcial de 3 a 5 a favor nostre.

A grans trets incidiria en mantenir la línia defensiva a mitja pista, buscar amb més calma la millor opció, una confiança individual major i en no protestar per no sortir-nos del partit. L'equip continua millorant cada dia més, ens queda camí a recórrer, però estem pel bon camí. Destacar el bon treball realitzat per totes i que juntes poden arribar on ens ho proposem: EL SECRET DE TOTES LES VICTÒRIES ÉS LA CREENÇA.

Golejadores: Rebeca, Pat, Nat (4).

Versió OFABRAL

Primer partit fóra de casa. Quedem ben d'horeta totes fora de la central (Ciutadella). La més puntual de totes la Nat com a bona capitana. Com a conductores temeràries teníem la Carla, la Berta, la Nat i el Toni. Les dues aficionades honorífiques ens acompanyàvem per donar-nos suport en un partit molt difícil. Vam sortir puntuals cap a Cerdanyola i vam gaudir d'un trajecte sense gaires cues, però amb algun ensurt gràcies a l'inexistència de l'intermitent esquerra. Després de perdre'ns pels passadissos del pavelló vam arribar al vestidor, repartició salomònica de samarretes i cues al lavabo d'home. Ens vam canviar i ja canviades vam realitzar el superfamós joc: "Macedònia". Crec que alguna encara té cops a la cuixa (alguna així es va aixecar...).
Vam sortir a fer un bon escalfament. Les de la UAB venien amb un equip plagat d'estrelles, però nosaltres vam treballar com un equip. Des de la grada les nostres aficionades oficials gravaven el partit. Després d'uns primers moments de desconcert, vam agafar la situació a la pista i poc a poc els contraatacs nostres avisaven del perill visitant. Però no seria fins moments després que inauguréssim el marcador gràcies a un ràpid contraatac portat i fusellat per la Nat. Instants després vam cometre la sisena falta i la nostra autoradoblepenals Marina Batalla va desfer les intencions de la jugadora mediàtica de Bellaterra.
La segona part va ser molt emocionant. Tres gols més de Nat, un de Pat i un xutàs de Rebeca feien que arribéssim al final del partit amb un ajustat 7 a 6. Abans de finalitzar la segona part vam gaudir d'un gran treball d'equip defensiu, amb grans aturades de Tina i vam veure per primer cop a la història el llançament d'un 1,5 penal [ja que no era ni un penal ni un doblepenal ;-) ] Excel·lent treball que ens va portar a fer un joc molt vistós, ple d'oportunitats i que ens dóna ales per continuar creixent. Força Pompeu!!!

Després del partit, superaperitiu de la Joana (que va comentar que si li hagués donat més temps ens hagués fet un pastís... o sigui que potser li donem una altra oportunitat), mil i una fotos amb la càmara de la Marina Batalla (passa-les ja!!!) i a dinar en el primer fast-food que vam trobar. Casualment vam trobar cambreres conegudes. I així, i ben d'hora, vam tornar cap a casa després d'una jornada intensa i plena d'emocions.

Pregunta de la setmana: Si un plat triga 5 minuts a fer-se i s'han de fer 12 plats quant temps trigues en fer-los tots?